Es poden tocar els cucs de seda? Com agafar-los i manipular-los amb infants

És la primera pregunta que fan els infants quan veuen la capsa, i la resposta és que sí: els cucs de seda es poden tocar. No piquen, no mosseguen, no són verinosos i no tenen pèls urticants com l'eruga de la processionària del pi. El risc, quan algú els agafa, no és per a la persona sinó per al cuc, que és petit i delicat. Aquí teniu quan convé tocar-los, com fer-ho bé i quines normes posar.

Per què són inofensius.

La por sol venir de confondre'ls amb altres erugues.

El cuc de seda és una espècie domesticada des de fa milers d'anys: no té cap defensa contra les persones i gairebé no s'allunya de la fulla.

Té la pell llisa, sense pèls ni espines, i la banya que porta a la cua no punxa ni serveix per picar.

No té verí ni pèls irritants; com a molt us pot deixar a la mà una mica de seda o alguna boleta d'excrement, que és fulla digerida i se'n va amb aigua i sabó.

Quan sí i quan no.

Que es puguin tocar no vol dir que convingui fer-ho en qualsevol moment.

Els primers dies, no: acabats de néixer fan dos o tres mil·límetres i es poden aixafar amb el pes d'un dit; es mouen posant-hi una fulla tendra al damunt i deixant que hi pugin.

Durant la muda, tampoc: si un cuc està quiet, amb el cap una mica aixecat i sense menjar, està canviant de pell i cal deixar-lo tranquil fins que torni a menjar.

Quan filen, no es toquen: si els moveu, el capoll pot quedar prim o mal format.

El millor moment és de la quarta edat endavant, quan fan quatre centímetres o més, són ferms i aguanten bé una estona a la mà.

Com agafar-los sense fer-los mal.

Un error freqüent és estirar-los. Els cucs s'aferren a la fulla amb les potes falses, que porten ganxets diminuts; si els arrenqueu, els podeu ferir.

Renteu-vos les mans abans i després, i no us poseu crema de mans ni sabó perfumat just abans: els residus els poden afectar.

Oferiu-los un camí: poseu un dit o una fulla davant del cap i espereu que el cuc hi pugi tot sol. Si no ho fa, passeu-li un pinzell suau per sota del mig del cos, mai per la cua ni pel cap.

No els agafeu amb els dits com si fossin una pinça ni els estrenyeu; poseu la mà oberta i plana i deixeu que caminin.

Res de pinces ni de pals: només la fulla, el dit o el pinzell.

Feu-ho damunt de la capsa o d'una taula amb paper, a poca alçada: una caiguda des de la mà d'un adult dret pot ser mortal.

Que l'estona sigui curta, un parell de minuts, i torneu-lo sobre la fulla.

Què és normal mentre els teniu a la mà.

Alguns comportaments espanten i són normals.

Que moguin el cap d'un costat a l'altre mentre caminen: busquen fulla (si estan quiets amb el cap aixecat, és la muda).

Que deixin anar un fil de seda i quedin penjant: no l'estireu, apropeu-los a la fulla perquè s'hi agafin.

Que facin una boleta d'excrement, fosca i seca: gairebé no embruta ni fa olor.

Que deixin anar una goteta verdosa per la boca: pot passar si se senten molestos, i és el senyal per tornar-los a la capsa; si es repeteix sense tocar-los, reviseu la fulla.

Normes per a l'aula o per a una casa amb infants.

Amb infants, funciona més un ritual sempre igual que no pas la prohibició.

Només es toquen els cucs grans i amb un adult a prop; els petits s'observen amb lupa.

Mans rentades abans i després, i mai després d'haver acariciat el gos o el gat: les pipetes i els collars antiparasitaris poden ser tòxics per als cucs.

Un cuc per infant i per torn, dos minuts, assegut i sobre la taula amb paper; el cuc no viatja per la classe ni surt al pati.

No se'ls bufa, no s'acosten a la cara ni a la boca, i no s'estira cap cuc que s'hagi aferrat a la fulla.

Amb els més petits, d'educació infantil, n'hi ha prou que el toquin amb un dit mentre el cuc és sobre la fulla: el veuen, el senten i no el fan caure.

Si un alumne no vol tocar-los, no se l'obliga: observar amb la lupa i omplir el diari de bord també és participar.

Al·lèrgies i higiene.

Els cucs no piquen ni mosseguen, però en una cria gran s'acumulen pells de les mudes i excrements secs. Aquesta pols pot molestar algunes persones amb al·lèrgia o asma. Netegeu la capsa sense aixecar pols, buideu-ne el fons dins d'una bossa i ventileu, i si a l'aula hi ha un infant amb una al·lèrgia respiratòria greu, parleu-ne abans amb la família. El contacte directe amb els cucs, en canvi, és escàs i no sol donar problemes.

Preguntes freqüents.

Els cucs de seda mosseguen? No; la seva boca només serveix per tallar fulla i no té força per fer mal a la pell.

Són verinosos per a les persones? No, i tampoc tenen pèls urticants.

Es pot tocar un cuc que està quiet i no menja? No, probablement està mudant i cal deixar-lo tranquil.

Es poden posar a la mà els cucs acabats de néixer? No; es mouen amb una fulla fins que facin uns quatre centímetres.

I els capolls, es poden tocar? Sí, uns dies després que el cuc hagi acabat de filar, sense estrènyer-los ni sacsejar-los: a dins hi ha la crisàlida.

Amb les mans netes, un pinzell suau i un parell de normes clares, tocar els cucs és una de les parts que els infants recorden més. A gusanosdesedaonline.com hi ha ous i cucs vius segons la temporada (consulteu-ne la disponibilitat), pinso a base de fulla de morera i el «Pack Observatorio», amb cúpula per veure'ls de prop sense treure'ls de la capsa.