10 curiositats dels cucs de seda per explicar a classe

Els cucs de seda són un clàssic de les aules i de moltes cases de Catalunya, però fins i tot qui en cria des de fa anys s'emporta sorpreses. Hem reunit deu curiositats, amb xifres orientatives, pensades perquè mestres i famílies les expliquin mentre els cucs creixen a la capsa.

1. El capoll és un sol fil de prop d'un quilòmetre.

Un capoll no està fet de molts fils, sinó d'un de sol, continu, que el cuc deixa anar sense parar durant dos o tres dies. Com a orientació, fa prop d'un quilòmetre, uns 900 metres, segons la raça i l'alimentació del cuc. Per fer-vos-en una idea a classe, és més o menys la llargada de nou o deu camps de futbol posats l'un darrere l'altre.

2. Multiplica el pes milers de vegades en un mes.

Quan neix, un cuc de seda fa dos o tres mil·límetres i pesa tan poc que a la mà ni el notaríeu. Tres o quatre setmanes després, segons la temperatura, pot arribar a fer uns set o vuit centímetres i, segons les fonts, ha multiplicat el pes al voltant de deu mil vegades. Si un nadó de tres quilos creixés igual, al cap d'un mes pesaria tant com uns quants elefants.

3. Té setze potes, però només sis són de veritat.

Com tots els insectes, el cuc de seda té sis potes articulades, just darrere del cap. Les altres deu són potes falses: unes protuberàncies carnoses amb ganxets diminuts que li serveixen per agafar-se fort a la fulla. Quan es converteix en papallona, les potes falses desapareixen i només queden les sis de veritat.

4. La banya de la cua no pica.

Al final del cos, el cuc porta una petita banya corbada. Molts infants es pensen que és un fibló, però és inofensiva: no pica, no serveix per defensar-se i la seva funció no és del tot clara. Altres erugues de papallones nocturnes també en porten una, i és una bona excusa per observar-lo amb una lupa.

5. Respira pels costats i gairebé no hi veu.

No té pulmons ni nas: l'aire li entra per uns foradets a cada costat del cos, els estigmes, i es reparteix per dins a través d'uns tubs molt fins. Els ulls són sis puntets molt senzills a cada banda del cap, de manera que hi veu poc i troba la fulla sobretot per l'olor i el tacte.

6. Quan mengen molts alhora, sona com la pluja.

Les mandíbules del cuc tallen la fulla de morera a mossegades petites i constants. Amb una capsa plena de cucs de l'última edat, si feu silenci sentireu una remor contínua, semblant a la pluja sobre les fulles. És l'etapa de més gana: en aquesta darrera edat mengen la major part de tot el que menjaran a la vida.

7. El seu nom científic ja diu què menja.

El nom científic del cuc de seda és Bombyx mori. Bombyx era el nom que grecs i romans donaven al cuc de seda, i mori ve de Morus, el nom científic de la morera. El seu aliment natural és la fulla de morera, i per això el pinso que es ven per criar-ne fora de temporada està fet a base de fulla de morera deshidratada.

8. És un animal domesticat que no viu en llibertat.

El cuc de seda fa milers d'anys que es cria, i la domesticació l'ha canviat tant que és una espècie domesticada que no sobreviu en llibertat: la papallona no vola, el cuc gairebé no s'allunya de la fulla i no se'n troben al camp. El seu parent silvestre, Bombyx mandarina, viu a l'Àsia i sí que vola.

9. La papallona no menja i viu una setmana.

Surt del capoll, com a orientació, entre 10 i 15 dies després que el cuc l'hagi tancat, i viu aproximadament una setmana sense menjar res, perquè té les peces de la boca atrofiades i viu de les reserves que va acumular quan era cuc. Tant els mascles com les femelles tenen antenes plomoses, les del mascle una mica més grosses, però la pista fiable per distingir-los és el comportament: el mascle bat les ales sense parar i busca parella, i la femella, que sol ser més grossa, s'està quieta i després pon, orientativament, entre 300 i 500 ous.

10. Per a un vestit de seda calen milers de capolls.

Per obtenir un quilo de seda crua calen uns quants milers de capolls, i per això durant segles la seda ha estat un teixit car. Es va començar a produir a la Xina fa milers d'anys, segons les fonts més de quatre mil, i durant molt de temps la Xina en va guardar el secret. La gran ruta comercial per on viatjava cap a Europa encara es coneix com la Ruta de la Seda.

Com fer-ho servir a classe.

Trieu una curiositat cada dia i apunteu-la al diari de bord del projecte.

Observeu de prop les que es poden comprovar: compteu les potes amb una lupa, escolteu la remor a l'hora de menjar i mesureu els cucs cada setmana.

Feu un joc de veritat o mentida amb aquestes deu curiositats i unes quantes d'inventades.

Demaneu als alumnes que n'escullin una i l'expliquin a casa amb les seves paraules.

I per viure-les a la capsa.

Per comprovar totes aquestes curiositats a casa o a l'aula, a la botiga gusanosdesedaonline.com hi ha pinso de morera, el «Pack Observatorio - huevos - guía» i ous de cuc de seda, segons la temporada; consulteu-ne la disponibilitat.